Sviatoslav Richter, Franz Schubert, Sonata en Si bemol
4 pensamientos sobre “I do not like myself”
I mentre estava escoltant el trio de Lyndon, una dona, escriptora germà nica d’upa, m’ha sentit i ha baixat a la sala d’internet corrents a dir-me que també li encanta, i quan ha vist la cara d’en Richter ha dit, vaja, és normal que no s’agrada a sí mateix. Jo li pregunto que perquà¨, i ella em contesta que el Richter era molt amic d’un ex seu, Viktor Erofeyev, gran escriptor rus, i que li havia explicat molts cops com es follava nens. Sí, així de cru, es veu que era un pederasta del copon. Quines coses, eh. La veritat és que cara de gaire feliৠno fa, més aviat de torturadíssim.
collons, tot plegat.
De músics felià§os, fa poc he trobat aquesta actuació de la Simone que em posa els pà¨ls de punta. M’encanta la dignitat amb quਠrenya al públic suà¯s, tan neutral i sosso ell… http://www.youtube.com/watch?v=mH5ZE3N8cxU
i m’entusiasma la llegenda que diu que va matar al seu veí amb una escopeta, perquਠfeia massa soroll… jo m’ho crec.
Marde de Déu Senyor, Francesc! Estic amb tu.
Martí, sobre el Richter, avui un amic m’ha recordat una cosa que dic sovint i és que moltes vegades preferiria no conà¨ixer íntimament els artistes que admiro, no sigui que coneixe’ls m’impedeixi disfrutar de les seves obres.
Us recomano el documental complert d’on està extreta aquesta escena: Richter: L’Insoumis, de Bruno Monsaingeon. Es pot trobar al google vídeo:
I mentre estava escoltant el trio de Lyndon, una dona, escriptora germà nica d’upa, m’ha sentit i ha baixat a la sala d’internet corrents a dir-me que també li encanta, i quan ha vist la cara d’en Richter ha dit, vaja, és normal que no s’agrada a sí mateix. Jo li pregunto que perquà¨, i ella em contesta que el Richter era molt amic d’un ex seu, Viktor Erofeyev, gran escriptor rus, i que li havia explicat molts cops com es follava nens. Sí, així de cru, es veu que era un pederasta del copon. Quines coses, eh. La veritat és que cara de gaire feliৠno fa, més aviat de torturadíssim.
collons, tot plegat.
De músics felià§os, fa poc he trobat aquesta actuació de la Simone que em posa els pà¨ls de punta. M’encanta la dignitat amb quਠrenya al públic suà¯s, tan neutral i sosso ell…
http://www.youtube.com/watch?v=mH5ZE3N8cxU
i m’entusiasma la llegenda que diu que va matar al seu veí amb una escopeta, perquਠfeia massa soroll… jo m’ho crec.
Marde de Déu Senyor, Francesc! Estic amb tu.
Martí, sobre el Richter, avui un amic m’ha recordat una cosa que dic sovint i és que moltes vegades preferiria no conà¨ixer íntimament els artistes que admiro, no sigui que coneixe’ls m’impedeixi disfrutar de les seves obres.
Us recomano el documental complert d’on està extreta aquesta escena: Richter: L’Insoumis, de Bruno Monsaingeon. Es pot trobar al google vídeo:
Part 1: http://video.google.com/videoplay?docid=7977788071425317946
Part 2: http://video.google.com/videoplay?docid=-6317314286098314769
No té desperdici.
Nice website!!